top of page
I. ELEMENTS NATIUS
CARBONI GRAFIT
El carboni grafit és un mineral que està format únicament per àtoms de carboni i a baixa temperatura presenta poca conductivitat elèctrica, arribant a comportar-se com un semiconductor a altes temperatures.
Grup: Elementals
Composició: C
Densitat: 2’09-2’23 g/cm3
Duresa: 1-2
Reacció amb HCl: No
Punt de fusió: 3527
Tenacitat: Flexible
Sistema cristal·lí: Tabular de forma hexagonal
Brillantor: Metàl·lica
Ratlla: Negre
Color: Negre, acer o gris
Fractura/exfoliació: Fractura (desigual) exfoliació (bona)
Aplicacions: Fabricació de llapis / Es troba en reactors nuclears / Fabricació d'elèctrodes i fabricació de diverses peces en enginyeria.
Formació: El carboni grafit es forma en roques metamòrfiques, com a resultat de la reducció de compostos de carboni sedimentaris durant el metamorfisme. També és troba en roques ígnies i meteorits.
Jaciments: És troba en forma de petits cristalls hexagonals compactats o associats amb altres minerals com el quars, feldspat, mica, calcita, pirita i òxids de ferro. Els principals productors són China, Índia i Brasil.
Grafit i el diamant: Les semblances entre el grafit i el diamant son que estan formats per Carboni, per tant haurien de tenir les mateixes propietats. Doncs no és així. El diamant és més dur que el grafit perquè la seva estructura atòmica no presenta espais buits sinó que estan units formant un tetraedre, en canvi la estructura atòmica del grafit està formada per làmines amb espais buits entre elles. Per això el diamant és més dur que el grafit.
FITXES DEL MINERALS: Texto
II. SULFURS I AFINS
CINABRI
El cinabri és un mineral que pertany al grup dels sulfurs i afins. Està compost per HgS. Rep el seu nom del grec Kinnàbari ‘’vermelló i també se'l coneix com ‘’sang de dragó’’ per el seu color vermellós. És la mena principal del mercuri
Grup: II Sulfurs i afins
Composició: HgS
Densitat: 8’1 g/cm3
Duresa: 6-6’5
Reacció amb HCl: No
Punt de fusió: 357
Tenacitat: Lleugerament sèctil
Sistema cristal·lí: Trigonal
Brillantor: Adamantina
Ratlla: Marró
Color: Vermell, vermell marronós, granat
Fractura/exfoliació: Fractura (desigual) exfoliació (perfecta)
Aplicacions: És una mena del mercuri i s’utilitza en la fabricació d’aparells elèctrics i instruments científics
Formació: El cinabri, es forma al voltant de les roques que és troben a prop d'activitat volcànica recent, aigües termals i fumaroles.
Jaciments: Es troba en tots els llocs on hi ha mercuri en forma massiva o granular, i ocasionalment es pot presentar amb cristalls. Alguns del llocs són Espanya (Astúries), Califòrnia...
Curiositats: El cinabri, fortalegeix la dignitat, cura i purifica la sang, potència la fertilitat i és eficaç per curar mals.
Història: El cinabri s’utilitzava per preservar ossos humans en les pintures rupestres. En la Edat Mitjana s’utilitzava per il·luminar manuscrits.
.jpg)
FITXES DEL MINERALS: Texto
BISMUTINITA
La bismutinita és un mineral del grup dels Sulfurs. Està formada per Bi2S3 i és la principal mena del bismut.
Grup: II Sulfurs i afins.
Composició: Bi2S3.
Punt de fusió: 525.
Tenacitat: Flexible.
Densitat: 6’78 g/cm3.
Duresa: 2-2’5.
Reacció amb HCl: No.
Ratlla: Gris brillant.
Sistema cristal·lí: Ortoròmbic.
Brillantor: Metàl·lica.
Color: Gris plom amb tonalitats groguenques o blavoses.
Fractura/exfoliació: Exfoliació perfecta/ fractura desigual.
Aplicacions: La bismutinita s'utilitza per extreure bismut.
Formació: La bismutinita es forma en vetes hidrotermals, vetes d’or o en dipòsits volcànics recents.
Jaciments: Zones volcàniques (Garrotxa, Ripollès…).
Curiositats: És utilitzat per connectar amb la gent.
FITXES DEL MINERALS: Texto
MARCASSITA
La marcassita és un mineral que pertany al grup dels sulfurs i afins. Està composta per FeS2 i, a vegades es pot confondre amb la pirita degut al seu color groguenc.
Grup: II Sulfurs i Afins.
Composició: FeS2.
Tenacitat: Fràgil.
Densitat: 4’88g/cm.
Duresa: 6-6’5.
Brillantor: Metàl·lica.
Sistema cristal·lí: Ortoròmbic.
Color: Groc.
Reacció amb HCL: No.
Ratlla: Negra i gris fosc.
Fractura/exfoliació: Fractura (irregular) exfoliació (imperfecta)
Aplicacions: S'utilitza en col·leccionisme, joieria i per la fabricació d’àcid sulfúric
Formació: La marcassita es forma a baixa temperatura i es troba en filons hidrotermals i en ambients sedimentaris degut a la precipitació d’aigües àcides.
Jaciments: Molt comú trobar-la en roques sedimentàries.
Història: La marcassita és coneguda des del paleolític superior on servia com la pirita per produir foc.
Curiositats: La marcassita ajuda als problemes de memòria ja que supera el cansament mental.
FITXES DEL MINERALS: Texto
PIRITA
La pirita és un mineral que pertany al grup dels sulfurs i afins. Està composta per FeS2 i és una mena del sofre. És un mineral que es pot confondre amb l’or per el seu color daurat.
Grup: II Sulfurs i afins
Composició: FeS2
Densitat: 5 g/cm3
Duresa: 6-6’5
Reacció amb HCl: No
Punt de fusió: 820
Tenacitat: Fràgil
Sistema cristal·lí: Cristalls cúbics
Brillantor: Opaca, metàl·lica intensa
Ratlla: Grisa, negra o verdosa
Color: Daurat
Fractura/exfoliació: Fractura (irregular o concoïdal) Exfoliació (cúbica)
Aplicacions: Fabricació d'àcid sulfúric / Fabricació de pastilles de freno i maquinària
Formació: La pirita és un mineral que és pot formar en diferents ambients geològics, tot i que els més comuns son ambients sedimentaris associats amb la descomposició de matèria orgànica i ambients hidrotermals. També pot formar-se directament de la cristal·lització del magma.
Jaciments: Els jaciments més coneguts estan a Itàlia, Perú, Espanya, Estats Units, China, Austràlia i Bulgària. Sol aparèixer en la natura com cristalls en forma cúbica.
Curiositats: La pirita atrau la riquesa, l'èxit personal i oportunitats laborals. També elimina els pensaments i els sentiments negatius.
Història: El seu nom pirita deriva de la paraula grega pyrites que significa ‘’foc’’. Molts arqueòlegs pensen que, els neandertals i altres homínids primitius colpejaven peces de sílex amb trossos de pirita, per crear espurnes que originarien el foc.. A l'antiga Roma, el nom s’aplicava a diferents minerals, que generaven espurnes a l’impactar contra l’acer.
FITXES DEL MINERALS: Texto
GALENA
La Galena és un mineral que pertany al grup dels sulfurs afins. Està composta per PbS. Es la mena del plom més important i un dels minerals de sofre més abundants
Grup: II Sulfurs i afins.
Composició: PbS
Densitat: 7’2-7’7 g/cm3.
Duresa: 2’5-2’75
Reacció amb HCl: No.
Punt de fusió: 1113
Tenacitat: Fràgil.
Sistema cristal·lí: Cúbic
Brillantor: Metàl·lica.
Ratlla: Gris fosca
Color: Gris plom clar o fosc.
Fractura/exfoliació: Fractura (subconcoidal) exfoliació (perfecta).
Aplicacions: S’utilitza en la fabricació de pantalles antiradioactivitat, perdigons, verins i bateries.
Formació: La galena es troba i es forma en roques ígnies, pegmatites i filons hidrotermals de baixa temperatura associats a altres minerals. En roques sedimentàries es forma com grans aïllats i en roques metamòrfiques es troben en dipòsits metamòrfics de contacte.
Jaciments: Es troba tant en roques metamòrfiques com en dipòsits volcànics de sulfurs. Els jaciments més importants els podríem trobar a España i Estats Units.
Curiositats: La galena aporta harmonia i equilibri, ajuda a centrar-te, expandir les teves idees i dissoldre les suposicions del passat.
Història: A l’antic Egipte s’utilitzava com a cosmètic per protegir els ulls, per l’elaboració d’esmalts. També van tenir una gran importància en l’etapa de les ràdios primitives com a elements per captar les senyals rebudes de l’antena.
FITXES DEL MINERALS: Texto
III. ÒXIDS I HIDRÒXIDS
HEMATITES
L'Oligist o Hematites és un mineral del grup dels òxids i hidròxids. Està compost per Fe2O3 i és una mena molt important del ferro. Deriva d’una paraula grega, hematites, que significa ‘‘sang’’ per el color del mineral.
Grup: III Òxids i hidròxids
Brillantor: Metàl·lica opaca
Reacció amb HCl: No
Ratlla: Marró o vermell
Densitat: 5’2- 5’3 g/cm3
Duresa: 5’5-6’5
Punt de fusió: 1710
Tenacitat: Fràgil
Sistema cristal·lí: Trigonal (cristalls aplanats amb estries).
Composició: Fe2O3 (a vegades pot presentar titani i manganès substituint el ferro)
Color: Negre gris platejat, marró, marró vermellós. Poden canviar de color segons l’angle de visió i altres son multicolors o poden presentar bandes grises
Fractura/exfoliació: Fractura (irregular, desigual i subconcoidal) Exfoliació (no observada)
Aplicacions: Mineral utilitzat per l’extracció de ferro / Polits industrials / Pedra ornamental / Antigament s'utilitzava per fer pigments
Formació: Es un mineral que per formar-se necessita un ambient oxidant, també és comú a les roques volcàniques per solidificació de laves i en ambients sedimentaries a partir de la diagènesis de la lutita
Jaciments: Es troba pràcticament a tot arreu. Hi ha importants jaciments a Suïssa, Brasil, Austràlia, Noruega, Regne Unit, Itàlia, Espanya...
Curiositats: Té el poder de recarregar energia / Millorar la concentració / Ajudar desenvolupar habilitats i ajuda a combatre problemes circulatoris
Història: També era coneguda com la pedra dels pelegrins, ja que els que arribaven a Santiago de Compostela normalment s’emportaven com a record una hematites d’un gran jaciment que hi havia.
FITXES DEL MINERALS: Texto
CORINDÓ
El corindó és un mineral de la classe dels òxids i hidròxids. Està compost per Al2O3. És un mineral que presenta vàries varietats
Grup: III Òxids i hidròxids.
Composició: Al2O3.
Densitat: 4’05 g/cm3.
Duresa: 9.
Reacció amb HCl: No.
Punt de fusió: 2044.
Tenacitat: Fràgil.
Sistema cristal·lí: Trigonal.
Brillantor: Vítria.
Ratlla: Blanca.
Color: Incolor, blanc, gris, marró, roig, groc, verd, blau, violeta.
Fractura/exfoliació: Fractura (concoïdal) exfoliació (cap).
Aplicacions: S’utilitza en joieria i en objectes decoratius.
Formació: El corindó es forma per processos de metamorfisme. També es pot formar en roques formades per consolidació de magmes pobres en silici (granits o sienites).
Jaciments: S’extreu a Zimbabwe, Rússia, Sri Lanka i la Índia.
Curiositats: El corindó ajuda a la concentració i atrau la prosperitat també calma els nervis i elimina l’insomni.
FITXES DEL MINERALS: Texto
WOLFRAMITA
La wolframita és un mineral intermedi que pertanyen a la família dels wolframats dins del grup dels òxids. Està composta per (Fe2+)WO4 a (Mn2+)WO4. La wolframita és un material químicament intermedi entre la hübnerita (MnWO4) i la ferberita (FeWO4), amb una composició química no especificada. Per tant, es tracta d’una espècie no acceptada com un mineral de composició definida.
Grup: III Òxids i Hidròxids
Composició: (Fe2+)WO4 a (Mn2+)WO4
Densitat: 7’1-7’5 g/cm3
Duresa: 4-4’5
Reacció amb HCl: No
Punt de fusió: 3410
Tenacitat: Trencadissa
Sistema cristal·lí: Monoclínic
Brillantor: Opac casi metàl·lic
Ratlla: Marró o negre
Color: Negre o marró fosc
Fractura/exfoliació: Fractura (desigual) exfoliació (perfecta)
Aplicacions: S’utilitza en aliatges d'acer perquè sigui resistent al calor, d’alta velocitat i també per aplicacions d'enginyeria.
Formació: Per l'obtenció de wolframita és tracta amb sosa, obtenint wolframat sòdic. Després és precipita l’àcid wolfràmic amb àcid clorhídric, y finalment obtenim wolframita
Jaciments: La wolframita es troba a vegades junt amb el quars. Es pot trobar a Alemanya, Portugal, España, Brasil, Colòmbia, Estats Units, China, Argentina i Corea del Sud
Curiositats: La wolframita reforça el nostre cos físic, reforça els ossos i els músculs i ens fa ser més flexibles emocionalment.
FITXES DEL MINERALS: Texto
BAUXITA
La bauxita és un mineral que pertany al grup dels òxids i hidròxids. Està composta per Fe2O3 i és la principal mena de l’alumini.
Grup: III Òxids i Hidròxids.
Composició: Fe2O3
Densitat: 2-2’55 g/cm3.
Duresa: 1-3
Reacciona amb HCl: No.
Temperatura de fusió: 659’70
Tenacitat: Fràgil.
Sistema cristal·lí: Ortoròmbic
Brillantor: Vítria.
Ratlla: Blanca
Color: Blanc, groc, blau, vermell, marró, negre.
Fractura/exfoliació: Fractura (concoïdal) exfoliació (perfecta).
Aplicacions: S’utilitza per extreure alumini i per la fabricació d’abrasius.
Jaciments: La bauxita es troba a Jamaica, Suriname, Brasil, Veneçuela, Guinea i República Dominicana.
Formació: És forma per l’erosió de roques aluminoses en condicions tropicals i dipositada com col·loide.
Curiositats: La bauxita té significat i propietats per millorar la capacitat de pensament.
FITXES DEL MINERALS: Texto
IV. HALURS
FLUORITA
La fluorita és un mineral que pertany al grup dels halurs. Està compost per CaF2. És caracteritza per ser un mineral fluorescent amb una gran varietat de colors. El seu nom ve del llatí fluere que significa fluir.
Grup: IV Halurs.
Composició: CaF2.
Densitat: 3’175-3’56 g/cm3.
Duresa: 4.
Reacció amb HCl: És lleugerament soluble.
Punt de fusió: 1360.
Tenacitat: fràgil.
Sistema cristal·lí: Cúbic.
Brillantor: Vítria.
Ratlla: Blanc.
Color: Blanc, groc, verd violeta, vermell, rosa blau o negre.
Fractura/exfoliació: Fractura ( subconcoidal) exfoliació (perfecta).
Aplicacions: S’utilitza en la industria del acer, en la industria química, producció de refrigerants...
Formació: La fluorita es forma en jaciments d’origen hidrotermal, estan en contacte amb les roques carbonatades on s’originen per la consolidació dels fluids magmàtics després de la solidificació de les roques com el granit.
Jaciments: Es troba en jaciments d’origen hidrotermal o zona amb contacte tectònic. Els jaciments més importants es troben en la falla de Acamixtla.
Curiositats: La fluorita neteja l’aura i expulsa les energies negatives i incrementa la confiança en un mateix.
Fluorescència: Alta. Depenent de les impureses la fluorita presenta fluorescència de diversos colors (blau, blanc, vermell…).
Història: L’any 1852 la fluorita inspira el nom que rebrà el fenomen que actualment és conegut com fluorescència, degut a certes impureses en la seva estructura. També va ser utilitzat per anomenar al fluor, un element de la taula periòdica.
FITXES DEL MINERALS: Texto
CARNAL·LITA
La Carnal·lita és un mineral que pertany al grup dels Halurs i està composta per KMgCl3·6H2O. És la varietat vermella de la Calcedònia i té propietats semblants a la halita i la sivina.
Grup: IV Halurs.
Composició: KMgCl3·6H2O.
Densitat: 1’598 g/cm3.
Duresa: 2’5.
Reacció amb HCl: no.
Sistema cristal·lí: Ortoròmbic.
Brillantor: Vítria.
Ratlla: Blanca.
Color: Incolor, blanc, vermell…
Fractura/exfoliació: Fractura (concoïdal) exfoliació (cap).
Aplicacions: S’utilitza per la fabricació de fertilitzants.
Formació: Es forma en nombroses mines de sal degut a la precipitació i evaporació d’aigües marines.
Jaciments: Els jaciments més importants són Súria, Cardona, Balsareny i Sallent.Es troben en llocs amb evaporació d'aigua marina o en salines.
Història: Hi ha una llegenda d’un príncep que es deia Carlos que vivia al palau de Carnal·lita. La llegenda explica que el príncep descobreix unes quantes propietats de la carnal·lita (és bon fertilitzant i té un sabor amarg).
FITXES DEL MINERALS: Texto
SILVINA
La silvina és un mineral que pertany al grup dels halurs. Està composta per KCl. Es una mena del potassi.
Grup: IV Halurs.
Composició: KCl.
Densitat: 2 g/cm3.
Duresa: 1’5-2.
Reacció amb HCl: No.
Punt de fusió: 776.
Tenacitat: Fràgil a dúctil.
Sistema cristal·lí: Isomètric.
Brillantor: Vítria.
Ratlla: Blanca.
Color: incolor, blanc, gris pàl·lid, blau pàl·lid, vermell per inclusions d'hematites.
Fractura/exfoliació: Fractura (irregular) exfoliació (perfecta).
Aplicacions: S’utilitza com a fertilitzant, explosius i en l’explotació de potassi.
Formació: La silvina es forma quan s’evapora la mescla sobresaturada d’aigua i sals que conté clorur de potassi.
Jaciments: Es troba en molts dipòsits evaporítics a tot el món.
Curiositats: La silvina protegeix el ramat i les collites.
FITXES DEL MINERALS: Texto
HALITA
L’halita és un mineral que pertany al grup dels halurs. Està formada per cristalls de clorur de sodi (NaCl).
Grup: IV Halurs.
Composició: NaCl.
Densitat: 2’168 g/cm3.
Duresa: 2’5.
Reacció amb HCl: No.
Punt de fusió: 1050.
Tenacitat: Fràgil.
Sistema cristal·lí: Cúbic.
Brillantor: Vítria.
Ratlla: Blanca.
Color: Blanc, gris, rosat, blavós, blau, violeta, taronja...
Fractura/exfoliació: Fractura (concoïdal) exfoliació (perfecta (cúbica)).
Aplicacions: S’utilitza per l’alimentació dels animals domèstics i ramat, per la fabricació de sosa clor i lleixiu i a l’hivern s’utilitza com anticongelant a les carreteres.
Formació: L’halita es forma per l'evaporació d'aigua salada en dipòsits sedimentaris salins
Jaciments: Un dels més famosos es el de Cardona (Espanya) .
Curiositats: L'halita purifica el teu cos i permet que s'empleni energia positiva.
Es una pedra protectora davant mals i pot ser utilitzada com a talismà.
Història: A l’antiga Grècia, l'halita tenia un gran valor econòmic i acoustumbraven a intercanviar-la per esclaus.
FITXES DEL MINERALS: Texto
V. CARBONATS, NITRATS I BORATS
MALAQUITA
La Malaquita és un mineral que pertany al grup dels carbonats nitrats i borats. Està composta per Cu2(CO3)(OH)2. És una mena del coure.
Grup: V Carbonats, nitrats i borats.
Composició Cu2(CO3)(OH)2.
Densitat: 4 g/cm3.
Duresa: 3'5 - 4.
Reacció amb HCl: No.
Punt de fusió: 800.
Tenacitat: Fràgil.
Sistema cristal·lí: Monoclínic.
Brillantor: Vítria.
Ratlla: Verd clara.
Color: Verd, verd fosc.
Fractura/exfoliació: Fractura (concoïdal) exfoliació (bona).
Aplicacions: Es una mena per l’explotació del coure / joieria i decoració / antigament per fabricar pigments i colorants verds.
Formació: L’atzurita en certes condicions de pressió i temperatura tendeix a transformar-se en malaquita. Aquest canvis són lents i constants i consisteix en la substitució d’una molècula de CO2 per una H2O.
Jaciments: Es troba en jaciments de coure.( Gales, Estats Units, Austràlia...).
Curiositats: La Malaquita absorbeix molt bé les energies negatives, ensenyar a assumir responsabilitats i t’ajuda resoldre els problemes.
Història: El terme Malaquita deriva del grec malakhé en referència al color verd. En l'antiguitat hi havia incrustacions en els pectorals dels governants i en les bares dels sacerdots ja que simbolitzava la intel·ligència.
FITXES DEL MINERALS: Texto
ESPAT D'ISLÀNDIA
L’espat d'Islàndia és una varietat de la calcita del grup dels carbonats nitrats i borats. Està composta per CaCO3. Es caracteritza per la seva alta birefringència i transparència
Grup: V Carbonats, nitrats i borats
Composició: CaCO3
Densitat: 2’7 g/cm3
Duresa: 3
Reacció amb HCl: Si
Punt de fusió: 1908
Tenacitat: Molt baixa
Sistema cristal·lí: Romboèdric
Brillantor: Vítria
Ratlla: Blanca
Color: transparent / incolor
Birefringència: Molt alta
Fractura/exfoliació: Fractura (concoïdal) Exfoliació (romboèdrica)
Aplicacions: S’utilitza com a polaritzador de la llum.
Formació: És un mineral típic d’origen sedimentari format per la precipitació química, mitjançant l’evaporació de solucions riques en carbonat de calci.
Jaciments: Es troba a Islàndia. I es pot trobar fàcilment on hi hagin roques carbonatades
Curiositats: Afavoreix la curació ocular / Pot servir d’ajuda per veure el doble sentit ocult darrere de les paraules / redueix la tensió en les migranyes.
Història: S’ha especulat que els víkings la feien servir per conèixer la direcció del sol, mitjançant la llum polaritzada en els dies ennuvolats per poder navegar.
FITXES DEL MINERALS: Texto
ATZURITA
L’atzurita, també coneguda com chessylita o malaquita blava, és una mena del coure. Pertany al grup dels carbonats, nitrats i borats i la seva composició química és Cu3(CO3)2(OH)2
Grup: V Carbonats, nitrats i borats.
Composició: Cu3(CO3)2(OH)2.
Densitat: 3’7-3’9 g/cm3.
Duresa: 3’5-4.
Reacció amb HCl: No.
Punt de fusió: 800.
Tenacitat: Fràgil.
Sistema cristal·lí: monoclínic prismàtic.
Brillantor: Vítria.
Ratlla: Blau clara.
Color: Blau de diferents tonalitats.
Fractura/exfoliació: Fractura (concoïdal) exfoliació (perfecta).
Aplicacions: S’utilitza en joieria / antigament com a pigment blau i com a mena del coure.
Formació: L’atzurita es forma a partir d’altres minerals de coure, o a partir de solucions que contenen coure en forma de CuSO4 o CuCl2, quan sobre ells actuen aigües carbonatades. I depenen de les condicions de pressió i temperatura que estigui sotmesa pot donar lloc a la malaquita.
Jaciments: L'atzurita es troba en forma compacta amb un textura terrosa. Es pot trobar per tot el món però els jaciments més importants estan a Estats Units, França i Tsumeb.
Curiositats: L'atzurita enforteix les emocions ja que allibera l'estrès i la preocupació i pot superar el dolor i la tristesa.
Història: L'atzurita es coneix des de fa milers d’anys. Els grecs li deien Kyanos, que significa blau. Els egipcis la consideraven sagrada, ja que pensaven que podia ajudar-los a comunicar-se amb les ànimes i en l'Edat mitjana s’utilitzava per fer pigments.
FITXES DEL MINERALS: Texto
CALCITA
La calcita és un mineral que pertany al grup dels carbonats nitrats i borats. Està composta per CaCO3. És un dels minerals més comuns i existeix una gran varietat de formes, colors i constitueix una gran part de moltes roques de la Terra.
Grup: V Carbonats Nitrats i Borats.
Composició: CaCO3.
Densitat: 2’7 g/cm3.
Duresa: 3.
Reacció amb HCL: Si.
Punt de fusió: 1339.
Tenacitat: Fràgil.
Sistema cristal·lí: Trigonal.
Brillantor: Vítria.
Ratlla: Blanca.
Color: Incolor, blanc, groc, marró, vermell… La calcita pura és transparent i incolora i és molt rara en la natura. La gran varietat de colors que presenta es degut a impureses de ferro, zinc, cobalt o manganès.
Fractura/exfoliació: Fractura (concoïdal) Exfoliació (romboèdrica)
Aplicacions: S’utilitza en la fabricació de ciment / correcció de sòls agrícoles i producció de calci.
Formació: La Calcita es un mineral que es forma a partir de la precipitació de solucions riques en carbonat de calci o per les restes dels organismes que han quedat en el fons marí o per el procés de fossilització.
Jaciments: Es pot trobar per tot el món.
Curiositats: La Calcita permet netejar i purificar espais amb energies estancades i connecta amb les teves emocions i pensaments.
Història: Des de fa milers d’anys aquest mineral ja s’utilitzava. Els romans li deien Calx.
FITXES DEL MINERALS: Texto
GEODA DE CALCITA
FITXES DEL MINERALS: Imagen
GEODA DE CALCITA
FITXES DEL MINERALS: Imagen
CALCITA VERDA
La calcita verda és un mineral que pertany al grup dels carbonats, nitrats i borats. Està composta per CaCO3. És una varietat de la calcita natural que pot presentar diferents tonalitats de color verd tot i que hi han alguns exemplars artificials.
Grup: V Carbonats Nitrats i Borats.
Composició: CaCO3.
Densitat: 2’7 g/cm3.
Duresa: 3.
Reacció amb HCl: si.
Punt de fusió: 1339.
Tenacitat: Fràgil.
Sistema cristal·lí: Trigonal.
Brillantor: Vítria.
Ratlla: Blanca.
Color: Incolor, blanc, groc, marró, vermell… La calcita pura és transparent i incolora i és molt rara en la natura. La gran varietat de colors que presenta es degut a impureses de ferro, zinc, cobalt o manganés.
Fractura/exfoliació: Fractura (concoïdal) Exfoliació (romboèdrica)
Aplicacions S’utilitza en joieria, bijuteria, en l’obtenció de ceràmica i cal, en industria química i en decoració.
Formació La calcita de color verd s’origina mitjançant solucions que contenen carbonat de calci. Es troben en filons hidrotermals però el més comú es formin a través de la sedimentació.
Jaciments Els jaciments més importants estan a Gran Bretanya, Estats Units, República Checa, Bèlgica, Romania, Islàndia i Brasil.
Curiositats La calcita verda s'associa amb la sanció física i mental. Aquest mineral ajuda a reduir la febre, curar les cremades i mal estomacals. també pot calmar el dolor als ossos.
FITXES DEL MINERALS: Texto
CALCITA BLAVA
La calcita blava és un mineral que pertany al grup dels carbonats nitrats i borats. Està composta per CaCO3. És una varietat de la calcita
Grup: V Carbonats Nitrats i Borats.
Composició: CaCO3.
Densitat :2’7 g/cm3.
Duresa: 3.
Reacció amb HCl: Si.
Punt de fusió: 1339.
Tenacitat: Fràgil.
Sistema cristal·lí: trigonal.
Brillantor: Vítria.
Ratlla: blanca.
Aplicacions: decoració i bijuteria.
Color: tonalitats blaves.
Fractura/exfoliació: Fractura (concoïdal) Exfoliació (romboèdrica).
Formació: La calcita blava s’origina mitjançant solucions que contenen carbonat de calci. Es troben en filons hidrotermals però el més comú es formin a través de la sedimentació. Les seves tonalitats blaves són degudes a l'exposició natural a radiacions ionitzants.
Jaciments: En totes les parts del planeta.
Curiositats: La calcita blava neteja les energies negatives, aporta calma i tranquil·litat, connecta amb les emocions i és ideal per relaxar.
FITXES DEL MINERALS: Texto
ARAGONITA
L’Aragonita és un mineral que pertany a la classe del carbonats nitrats i borats. Està composta per CaCO3. Es una de les formes cristal·lines de carbonat de calci i és més soluble que la calcita i tendeix a transformar-se en ella al llarg dels anys.
Grup: V Carbonats nitrats i borats.
Composició: CaCO3.
Densitat: 2’94 g/cm3.
Duresa: 3’5-4.
Reacció amb HCl: Si.
Punt de fusió: 1339.
Tenacitat: Fràgil.
Sistema cristal·lí: Ortoròmbic.
Brillantor: Vítria.
Ratlla: Blanca.
Color: Blanc, groc clar, groguenc, gris, rosat, violeta, vermell, taronja, blavós, verd...
Fractura/exfoliació: Fractura (concoïdal) Exfoliació (imperfecta).
Aplicacions: S’utilitza en objectes ornamentals o de col·leccionisme.
Formació: A mesura que les aigües termals s’evaporen, el calci que conté precipita i quan entra en contacte amb l’aire, es combina amb O2 i el CO2 formant els cristalls d’aragonita.
Jaciments: L'aragonita es pot trobar formant estalactites, en roques metamòrfiques i sedimentàries del fons marí i en els esquelets d’organismes marins fossilitzats Els jaciments més importants es troben a Espanya i Eslovàquia.
Curiositats: Aquest mineral ajuda a calmar i relaxar el nostre cos.
Història: El nom Aragonita el va proposar el mineralogista Abraham Gottlob Werner, que l’any 1788, va definir l'espècie mineral a partir d’uns exemplars procedents de Molina de Aragón (Guadalajara), que ell va atribuir erròniament a Aragó.
FITXES DEL MINERALS: Texto
VI. SULFATS I AFINS
BARITINA
La baritina és un mineral que pertany al grup dels sulfats i afins. Està composta per BaSO4 i es la principal mena del bari. Es un mineral que deriva de la paraula grega baros ‘’pesat’’ degut a la seva alta densitat
Grup: VI Sulfats i afins.
Composició: BaSO4.
Densitat: 4’47 g/cm3.
Duresa: 3-3’5.
Reacció amb HCl: No.
Punt de fusió: 1580.
Tenacitat: Fràgil.
Sistema cristal·lí: Ortoròmbic.
Brillantor: vítria, nacrada.
Ratlla: Blanca.
Color: Incolor, groc, blanc, marró, rosada...
Fractura/exfoliació: Fractura (irregular) Exfoliació (perfecta)
Aplicacions: S’utilitza per perforar fangs per l’extracció de petroli / s’utilitza en la producció d’aigua oxigenada / fabricació de pigments / per donar acabats sintètics al paper / absorbeix els rajos X / recobriment de reactius nuclears.
Formació: La baritina és molt comú en zones de roques sedimentàries, especialment associades a dipòsits carbonatats. Normalment es forma en cavitats de roques carbonatades.
Jaciments: Es pot trobar per tot arreu. A Espanya la majoria d’extraccions d’aquest mineral provenen dels Pics d’Europa (Astúries).
Curiositats: La baritina té la propietat de combatre l’insomni.
Història: A partir de la baritina, el químic inglés Humphry Davy va descobrir el bari.
FITXES DEL MINERALS: Texto
FITXES DEL MINERALS: Imagen
FITXES DEL MINERALS: Imagen
FITXES DEL MINERALS: Imagen
GUIX
El guix és un mineral que pertany al grup dels Sulfats i afins. Està compost per CaSO4 2H2O. Aquest mineral presenta moltes varietats i és el sulfat més comú en la superfície de la Terra.
Grup: VI Sulfats i afins.
Composició: CaSO4 2H2O.
Densitat: 2’5 g/cm3.
Duresa: 1'5-2.
Reacció amb HCl: No.
Punt de fusió: 163.
Tenacitat: Flexible.
Sistema cristal·lí: Monoclínic.
Brillantor: Vítria, nacrada, fibrosa, sedosa i terrosa.
Ratlla: Blanca.
Color: Blanc, groguenc, vermell, o fins i tot negre.
Fractura/exfoliació: Fractura (concoïdal) exfoliació (perfecta en lamines).
Aplicacions: S’utilitza per cobrir parets / en agricultura com un adob i en medicina per incluir embenats.
Formació: El guix es forma en ambients evaporítics i més tard per la precipitació directa de l'aigua que conté CaSO4. És molt comú en roques sedimentàries de dipòsits de sal marina a poca profunditat.
Jaciments: El guix el podem trobar formant cristalls grans o petits i es troba gairebé per tot el planeta.
Curiositats: El guix proporciona disciplina, humilitat i bon caràcter.
Història: El guix s’utilitza des de el neolític per la fabricació de murs i ciments. Els egipcis l’utilitzaven com recobriment d’estructures (piràmides i edificis). A l’antiga Mesopotàmia s’utilitzava per fer elements decoratius.
FITXES DEL MINERALS: Texto
CRISTALLS DE GUIX
FITXES DEL MINERALS: Imagen
MACROCRISTALL DE GUIX
FITXES DEL MINERALS: Imagen
ROSA DEL DESERT / ROSA DEL MARROC (GUIX)
La rosa del desert és una varietat del guix que pertany al grup dels sulfats i afins. Està composta per CaSO4 2H2O. Es tracta d’un mineral que té cristalls en forma de flor, és molt tova i té un color rosat o marró clar.
Grup: VI Sulfats i afins.
Composició: CaSO4 2H2O.
Densitat: 2’5 g/cm3.
Duresa: 1’5-2.
Reacció amb HCl: No.
Punt de fusió: 163.
Tenacitat: Flexible.
Sistema cristal·lí: monoclínic.
Brillantor: Vítria, nacrada, fibrosa, sedosa i terrosa.
Ratlla: blanca.
Color: Blanc, groguenc, vermell, o fins i tot negre .
Fractura/exfoliació: Fractura (concoïdal) exfoliació (perfecta en làmines).
Aplicacions: S’utilitza en decoració.
Formació: Quan es formen diferents capes de guix, aigua i sorra, forma cristalls que recorden a la forma d’una flor. Però també té una part espinosa que es troba en els cristalls.
Jaciments: Els principals jaciments estan al Marroc, Espanya, Estats Units. Es troba gairebé en totes les zones amb climes desèrtics.
Curiositats: Millora les habilitats psíquiques i els somnis i records són millors.
FITXES DEL MINERALS: Texto
GUIX FIBRÓS
El guix fibrós és una de les varietats del guix que està dins del grup dels sulfats i afins. Està composta per CaSO4 2H2O.
Grup: VI Sulfats i afins.
Composició: CaSO4 2H2O.
Densitat: 2’5 g/cm3.
Duresa: 1’5-2.
Reacció amb HCl: No.
Punt de fusió: 163.
Tenacitat: Flexible.
Sistema cristal·lí: Monoclínic.
Brillantor: Vítria, nacrada, fibrosa, sedosa i terrosa.
Ratlla: Blanca.
Color: Color, blanc, groguenc, vermell, o fins i tot negre.
Fractura/exfoliació: Fractura (concoïdal) exfoliació (perfecta en lamines).
Aplicacions: S’utilitza per cobrir parets / en agricultura com un adob i en medicina per incluir embenats.
Formació: El guix es forma en ambients evaporítics i més tard per la precipitació directa de l'aigua que conté CaSO4. És molt comú en roques sedimentàries de dipòsits de sal marina a poca profunditat.
Jaciments: El guix el podem trobar formant cristalls grans o petits i es troba gairebé per tot el planeta.
Curiositats: El guix proporciona disciplina, humilitat i bon caràcter.
Història: El guix s’utilitza des de el neolític per la fabricació de murs i ciments. Els egipcis l’utilitzaven com recobriment d’estructures (piràmides i edificis). A l’antiga Mesopotàmia s’utilitzava per fer elements decoratius.
FITXES DEL MINERALS: Texto
FITXES DEL MINERALS: Imagen
VIII. SILICATS
MOSCOVITA
La moscovita o mica blanca és un mineral que pertany a la família de les miques. Està dins del grup dels Silicats i esta composta per KAl2(AlSi3O10)(OH)2. Se li va posar el nom el 1850 per Moscovia, antic nom d’una província russa, on grans cristalls d’aquest mineral s’empraven com substitut del vidre en finestres, a qui anomenaven ‘’cristalls de Moscovia’’
Grup: VIII Silicats.
Composició: KAl2(AlSi3O10)(OH)2 (aluminosilicat de potassi i alumini). Pot portar una gran varietat d’altres elements.
Densitat: 2’7- 2’8 g/cm3.
Duresa: 2’5.
Reacció amb HCl: No.
Punt de fusió: 1400.
Tenacitat: Elàstica.
Sistema cristal·lí: Monoclínic (tabular).
Brillantor: Nacrada, vítria i sedosa.
Ratlla: Blanca incolora.
Color: Blanc, gris, blanc platejat, marronós, verdós, verd-groc, incolora
Fractura/exfoliació: Fractura (micàcia) Exfoliació (excel·lent).
Aplicacions: S’utilitza com a aïllant tèrmic i elèctric / fabricació de vidres termoresistents
Formació: La moscovita és un component mineral primari en moltes roques ígnies de tipus àcid (granits i pegmatites). També s’hi troben en roques metamòrfiques (gneis i pissarres) i en roques sedimentàries detrítiques (gresos, argil·lites…).
Jaciments: Els jaciments de moscovita son molt comuns arreu del món, si bé son notables a Suïssa, Rússia, índia, Àustria, República Checa, Brasil i Estats Units. A Espanya les mines més importants són les de Garcirrey (Salamanca).
Curiositats: La moscovita afavoreix la intuïció i la visió psíquica. També representa l’equilibri i la flexibilitat. Afavoreix la comunicació la claredat i la autoimatge.
Història: Se li va posar el nom el 1850 per Moscovia, antic nom d’una província russa, on grans cristalls d’aquest mineral s’empraven com substitut del vidre en finestres, a qui anomenaven ‘’cristalls de Moscovia’’.
FITXES DEL MINERALS: Texto
BIOTITA
La biotita o mica negra pertany a la família de les miques. Està dins del grup dels silicats i està composta per(K(Mg,Fe)3(AlSi3O10)(F,OH)2) .La biotita va ser nombrada per J.F.L Hausmann al 1847 en honor al físic francès Jean-Baptiste Biot, que a l’any 1816 va descobrir moltes de les seves propietats.
Grup: VIII Silicats.
Composició: (K(Mg, Fe)3(AlSi3O10)(F,OH)2).
Densitat: 2’8-3’2 g/cm3.
Duresa: 2’5-3.
Reacció amb HCl: no.
Punt de fusió: 1300.
Tenacitat: Fràgil.
Sistema cristal·lí: Monoclínic.
Brillantor: Vítria, nacrada, opaca.
Ratlla: Blanca gris.
Color: Marró fosc, marró verd, negre.
Fractura/exfoliació: Fractura (irregular) Exfoliació (perfecta).
Aplicacions: S’utilitza com a material refractari per forns o joieria / són aïllants tèrmics i quan està en pols s’utilitzen per fabricar vidres termoresistents.
Formació: Hi han diversos tipus d'origen del mineral. Segons aquest paràmetres les biotites es divideix en els següents grups de formació.
Granítiques (es troba a les roques volcàniques).
Metamòrfiques ( es troba en esquistos o gneis).
Pegmatita (present en sediments de basalt).
Jaciments: Els jaciments principals d’aquest mineral es troben principalment a l'Índia i a Girona (Olot). Es presenta en forma de làmines de dimensions variades i color fosc.
Curiositats: És coneguda com la gema de la vida per la seva propietat de renovar les cèl·lules de l‘organisme, també és beneficiosa per els ulls i la bilis.
Història: La biotita va ser nombrada per J.F.L Hausmann al 1847 en honor al físic francès Jean-Baptiste Biot, que a l’any 1816 va descobrir moltes de les seves propietats.
FITXES DEL MINERALS: Texto
QUARS ROSA
El quars rosa és una varietat del quars que pertany al grup dels Silicats. Està compost per SiO2. Exhibeix un color rosat degut a les traces de titani, manganés o ferro en el material.
Grup: VIII Silicats.
Composició: SiO2.
Densitat: 2’65 g/cm3.
Duresa: 7.
Reacció amb HCl: No.
Punt de fusió: 1713.
Tenacitat: Fràgil.
Sistema cristal·lí: trigonal.
Brillantor: Vítria.
Ratlla: Blanca.
Color: Rosa.
Fractura/exfoliació: Fractura (concoïdal, estellosa) Exfoliació (nul·la).
Aplicacions: S’utilitza en joieria, bijuteria i en elements decoratius.
Formació: El quars rosa es forma per la cristal·lització o refredaments de fluids hidrotermals rics en silici, que estan relacionats amb el vulcanisme, dintre de l'escorça terrestre. També es pot formar per la solidificació del magma a temperatures de 100 a 500 graus a partir de roques líquides plutòniques o de roques portades directament a la superfície per el magma. El seu color rosat és degut a impureses de ferro, manganés i titani en la seva red cristal·lina o composició química.
Jaciments: Un dels llocs més abundants es a la mina de Gervasi al Brasil.
Curiositats: El quars rosa ajuda a expressa sentiments i fortalegeix les emocions. Transmet confiança, seguretat i pensaments purs. També millora el sistema circulatori, regula la pressió arterial i depura la sang.
FITXES DEL MINERALS: Texto
CRISTALLS DE ROCA ( VARIETAT MACROCRISTALINA I TRANSPARENT DEL QUARS)
Els cristalls de roca es una varietat del quars que pertany al grup dels silicats. Està compost per SiO2. Aquest nom s’utilitza per designar el quars incolor i transparent. És el mineral comú més dur (sol els minerals rars com el diamant són més durs que el quars) i el quars transparent és el mineral més abundant en l'escorça terrestre.
Grup: VIII Silicats.
Composició: SiO2.
Densitat: 2’65 g/cm3.
Duresa: 7.
Reacció amb HCl: No.
Punt de fusió: 1713.
Tenacitat: Fràgil.
Sistema cristal·lí: Trigonal.
Brillantor: Vítria.
Ratlla: Blanca.
Color: Incolor, transparent.
Fractura/exfoliació: Fractura (concoïdal, estellosa) Exfoliació (nul·la).
Aplicacions: S’utilitza en la fabricació d’instruments òptics i en la electrònica per les seves propietats.
Formació: Els cristalls de quars es formen degut a la cristal·lització dels fluids hidrotermals rics en SiO2, a una temperatura de 120-300 graus.
Jaciments: Els trobem repartits per tot el planeta ja que el quars transparent es el mineral més abundant de l’escorça terrestre. El podem trobar en jaciments d’or o emplenant espais en les roques que formen l’escorça. Les mines de China, Brasil i Estats Units són les més conegudes.
Curiositats: Els cristalls de quars tenen la propietat d’allunyar totes les males energies i atraure les bones.
Història: Al nom de cristall de quars és molt antic. a la Grècia clàssica s’utilitzava el nom de Krystallos equivalent a gel. El científic francès Pierre Curie va descobrir a l’any 1880 que els cristalls de quars es carreguen elèctricament quan s’apreten. Degut aquesta propietat el quars s’utilitza en la radio, televisió, radars i rellotges d’alta precisió.
.jpg)
FITXES DEL MINERALS: Texto
FITXES DEL MINERALS: Imagen
FITXES DEL MINERALS: Imagen
AMAZONITA
L'Amazonita és un mineral que pertany al grup dels silicats. Està composta per Pb,KAlSi3O8. El nom del mineral es degut en honor al riu Amazones.
Grup: VIII Silicats.
Composició: Pb,KAlSi3O8.
Densitat: 2’6 g/cm3.
Duresa: 6-6’5.
Reacció amb HCl: No.
Punt de fusió: 1300.
Tenacitat: Fràgil.
Sistema cristal·lí: Triclínic.
Brillantor: Vítria.
Ratlla: Blanca.
Color: Verd blavós o verd. El seu color verd és degut a la gran concentració de plom.
Fractura/exfoliació: Fractura (desigual) exfoliació (perfecta).
Aplicacions: S’utilitza en joieria i decoració.
Formació: La Amazonita es forma per la cristal·lització del magma sota l'escorça terrestre o per la cristal·lització a partir de fluids hidrotermals associats amb el vulcanisme.
Jaciments: Els jaciments més importants estan a Brasil, Estats Units, Rússia i Etiòpia.
Curiositats: Aquest mineral ajuda a millorar l’equilibri emocional i potència la seguretat i la autoestima.
Història: La utilització de l'Amazonita es remunta a l’Antic Egipte on s'utilitzava per fer joies i per decorar les tombes dels faraons.
FITXES DEL MINERALS: Texto
FITXES DEL MINERALS: Imagen
ÁGATA
L’àgata no és un mineral en específic, sinó un conjunt de varietats microcristal·lines del quars, que presenta bandes de colors poc contrastats. Aquest nom prové del riu Achates (Itàlia) on es diu que es va trobar la primera d’aquestes pedres.
Grup: VIII Silicats.
Composició: SiO2.
Densitat: 2’6g/cm3.
Duresa: 6’5-7.
Reacció amb HCl: No.
Punt de fusió: 1800-2000.
Tenacitat: Fràgil
Sistema cristal·lí: Hexagonal trigonal.
Brillantor: Nacrada.
Ratlla: Blanca.
Color: Incolor ,gris ,vermella ,blanca...
Fractura/exfoliació: Fractura (concoïdal i subconcoidal) exfoliació (no observada)
Aplicacions: S’utilitza en joieria i elements decoratius.
Formació: L'Àgata es forma en les cavitats de les roques volcàniques, per on es filtren i es dipositen per capes les solucions calents riques en silici, que el que fan és fondre els cristalls de la roca on s'està formant l’àgata. Moltes àgates estan buides, ja que no s’ha dipositat la quantitat suficient de silici per emplenar tota la cavitat. Es diu que s’ha format una geoda.
Jaciments: L’Àgata es troba en les roques volcàniques i tenen diferents mides. Els principals jaciments estan al Brasil, Argentina, Uruguai, Índia i Madagascar.
Curiositats: Les Àgates aporten equilibri emocional, físic i intel·lectual.
Història: L’Àgata en l'antiguitat és considerava la pedra de la ciència perquè deien que curaven malalties com les dels ulls o picades d’aranya. A Aràbia van rebre el nom d'àgates d’ull’’ ja que s’emblaven pupil·les rodejades de iris.
FITXES DEL MINERALS: Texto
FITXES DEL MINERALS: Imagen
FITXES DEL MINERALS: Imagen
FITXES DEL MINERALS: Imagen
FITXES DEL MINERALS: Imagen
FITXES DEL MINERALS: Imagen
FITXES DEL MINERALS: Imagen
OLIVINA
L’olivina és un mineral que pertany al grup dels silicats. Està composta per (Mg,Fe)SiO4. Es troba en roques plutòniques i volcàniques. El seu nom deriva del llatí oliva que com en català significa oliva, en al·lusió al seu color.
Grup: VIII Silicats.
Composició: Mg2SiO4.
Densitat: 3’27-4’37 g/cm3.
Duresa: 6’5-7.
Reacció amb HCl: No.
Punt de fusió: 1400.
Tenacitat: Fràgil.
Sistema cristal·lí: Ortoròmbic.
Brillantor: Vítria
Ratlla: Blanca
Color: Verd oliva o groc, castany o negre
Fractura/exfoliació: Fractura (concoïdal) exfoliació (nul·la)
Aplicacions: S’utilitza en materials refractaris per a forns i en joieria.
Formació: L’olivina es forma quan es cristal·litza el magma àcid dins d’una roca ígnia
Jaciments: Es troba en l’interior d’algunes roques ígnies. Els jaciments més importants són les Illes Canàries, Pakistan, China, Sudàfrica, Estats Units, Austràlia, Irlanda i Rússia.
Curiositats: L’olivina diuen que és un amulet de la bona sort.
Història: L’olivina es va portar a Europa per los Cruzados. Era la gemma més utilitzada en la joieria barroca i durant un llarg temps es va confondre amb les maragdes.
FITXES DEL MINERALS: Texto
GRANAT ALMANDINA
L'almandina és una espècie de mineral que pertany a la família dels granats que està dins del grup dels silicats. Està composta per Fe2+3Al2Si3O12 .L’almandina es un granat amb alumini i ferro i és de color vermell fosc amb tintes púrpures.
Grup: VIII Silicats.
Composició: Fe2+3Al2Si3O12.
Densitat: 4’05 g/cm3.
Duresa: 7-7’5.
Reacció amb HCl: No.
Punt de fusió: 1050.
Tenacitat: Fràgil.
Sistema cristal·lí: Isomètric.
Brillantor: Vítria.
Ratlla: Blanca.
Color: Taronja vermell i púrpura fosc.
Fractura/exfoliació: Fractura (subconcoidal) exfoliació (cap).
Aplicacions: S’utilitzen com maragdes o abrasius industrials per la seva duresa i fractura.
Formació: L’almandina, es pot formar tant en roques ígnies o metamòrfiques. En roques ígnies, es per la cristal·lització del magma a dins la roca i en roques metamòrfiques depèn a les condicions de pressió i temperatura perquè es formi.
Jaciments: L’almandina es troba en roques metamòrfiques, ígnies o associades a altres minerals. Els jaciments més importants estan a Austràlia, Àfrica i Estats Units.
Curiositats: És la pedra natal de les persones que neixen al Gener.
Història A l’antiguitat pensaven que quan algú somiava amb l’almandina, aviat trobaria una solució per els problemes de la vida. A l’Edat Mitjana es creia que el cosmos era reflectit amb pedres precioses. El granat s’associava als planetes Mart, Mercuri i Plutó.
FITXES DEL MINERALS: Texto
QUARS CITRINA
La citrina és una varietat del quars de color groc. Pertany al grup dels silicats i està compost per SiO2. És un mineral rar de trobar a naturalesa i és una de les pedres semiprecioses més rares de tot el món degut al seu color groc o taronja que no és molt comú en les varietats del quars. El seu nom prové del llatí citrus que significa llimona.
Grup: VIII Silicats.
Composició: SiO2.
Densitat: 2’65 g/cm3.
Duresa: 7.
Reacció amb HCl: No.
Punt de fusió: 1713.
Tenacitat: Fràgil.
Sistema cristal·lí: Trigonal.
Brillantor: Vítria.
Ratlla: Blanca.
Color: Rosa.
Fractura/exfoliació: Fractura (concoïdal, estellosa) Exfoliació (nul·la).
Aplicacions: S’utilitza en joieria, bijuteria i els geòlegs l’utilitzen per trobar altres minerals.
Formació: Es forma quan el quars ametista o el fumat s’escalfen entre 200-500 graus, es tornen de color groc. Gràcies a aquest tractament la citrina a passat a ser més comuna ja que també es pot obtenir de manera artificial.
Jaciments: El Brasil es el principal productor de la citrina.
Curiositats: Des de el segle VaC la citrina a estat una pedra energètica per atraure la alegria, l’autoestima i la prosperitat. També protegeix contra les emocions tòxiques o negatives.
Història: A la cultura Celta la citrina s’associava a la dehesa Dana, la dehesa del sol. Era la mare universal, simbolitzava els rius, l’aigua, els pous, el vent i la prosperitat, per tant s’utilitzava per representar-la.
FITXES DEL MINERALS: Texto
FITXES DEL MINERALS: Imagen
TALC
El talc és un mineral que pertany al grup dels silicats i té una composició de Mg3Si4O10(OH)2
Grup: VIII Silicats.
Composició: Mg3Si4O10(OH)2.
Densitat: 2’7 g/cm3.
Duresa: 1.
Reacció amb HCl No.
Punt de fusió: 900.
Tenacitat: Sèctil.
Sistema cristal·lí: Monoclínic.
Brillantor: Vítria.
Ratlla: Blanca.
Color: Incolor, blanc, marró, groc, verd clar, gris.
Fractura/exfoliació: Fractura (fibrosa) exfoliació (perfecta).
Aplicacions: S’utilitza en ceràmica, pintura, cosmètics, plàstics...També s’aplica com edulcorant de diverses drogues com la heroïna o la cocaïna.
Formació: El talc es un mineral que es forma per l'alteració de silicats rics en magnesi, procedents de roques metamòrfiques o ígnies. També es pot formar per processos hidrotermals.
Jaciments: El talc es pot trobar per tot el món.
Curiositats: El talc puja l’ànim de la gent i és la pedra dels comerciants ja que els hi dona bona sort en els seus negocis.
Simptomatologia: En cas d’inhalació de talc pot provocar problemes respiratoris. En contacte amb els ulls i la pell provoca irritació.
FITXES DEL MINERALS: Texto
JASPI
El jaspi és un mineral que pertany al grup dels silicats i té una composició de SiO2. És una varietat del quars i és molt abundant en l’escorça terrestre.
Grup: VIII Silicats.
Composició: SiO2.
Densitat: 2’65 g/cm3.
Duresa: 7.
Reacció amb HCl: No.
Punt de fusió: 1713.
Tenacitat: Fràgil.
Sistema cristal·lí: Trigonal.
Brillantor: Vítria.
Ratlla: Blanca.
Color: Vermell, gris, negre, groc.
Aplicacions: S’utilitza en artesania, joieria, decoració...
Fractura/exfoliació: Fractura (concoïdal, estellosa) Exfoliació (nul·la).
Formació: Els jaspi es forma en processos hidrotermals i volcànics de composició àcida
Jaciments: El jaspi es pot trobar en vetes hidrotermals, en roques volcàniques i en volcans actius. El principals jaciments estan a Brasil, Madagascar, Africà i pràcticament arreu del món.
Curiositats: El jaspi aporta vitalitat, amor, atracció, força i valentia. També allunya les energies negatives d’altres persones.
Història: Aquest mineral té mencions en la bíblia i és la primera pedra preciosa dels fonaments del Mur de Jerusalem.
FITXES DEL MINERALS: Texto
NÒDUL D’ÀGATA
El nòdul d'àgata a diferència de l'àgata és que no presenta varietats microcristal·lina sinó que son capes degut a que els cristalls s’han fos per les solucions calents riques en sílice
Grup: VIII Silicats.
Composició: SiO2.
Densitat: 2’6g/cm3.
Duresa: 6’5-7.
Reacció amb HCl: No.
Punt de fusió: 1800-2000.
Tenacitat: Fràgil.
Sistema cristal·lí: Hexagonal trigonal.
Brillantor: Nacrada.
Ratlla: Blanca.
Color: Incolor ,gris ,vermella ,blanca...
Aplicacions: S’utilitza en joieria i elements decoratius.
Fractura/exfoliació: Fractura (concoïdal i subconconcoidal) exfoliació (no observada).
Formació: El nòdul ‘Àgata es forma en les cavitats de les roques volcàniques, per on es filtren i es dipositen per capes les solucions calents riques en silici, que el que fan és fondre els cristalls de la roca on s'està formant l’àgata fins estigui coberta de capes.
Jaciments: L’àgata es troba en les roques volcàniques i tenen diferents mides. Els principals jaciments estan al Brasil, Argentina, Uruguai, Índia i Madagascar.
Curiositats Les àgates aporten equilibri emocional, físic i intel·lectual.
Història: L'àgata en l'antiguitat es considerava la pedra de la ciència perquè deien que curen malalties com les dels ulls o picades d’aranya. A Aràbia van rebre el nom de ‘’àgates d’ull’’ ja que s’emblaven pupil·les rodejades de iris.
FITXES DEL MINERALS: Texto
FITXES DEL MINERALS: Imagen
FITXES DEL MINERALS: Imagen
FITXES DEL MINERALS: Imagen
GROSSULÀRIA
La grossulària és un mineral que pertany al grup dels silicats. Està composta per Ca3Al2(SiO4)3 i pertany al grup estructural del granat.
Grup: VIII Silicats.
Composició: Ca3Al2(SiO4)3.
Densitat: 3’594 g/cm3.
Duresa: 6’5-7.
Reacció amb HCl: No.
Punt de fusió: 1050.
Tenacitat: Fràgil.
Sistema cristal·lí: Isomètric.
Brillantor: Vítria.
Ratlla: Blanc o marró clar.
Color: Marró, groc, taronja, vermell, verd, blanc, incolor.
Fractura/exfoliació: Fractura (irregular) exfoliació (no observada).
Aplicacions: S’utilitza per fabricar abrasius per polir eines metàl·liques ceràmiques. També es fa servir en decoració i joieria.
Formació: La grossulària es forma a partir de roques calcàries o silicis sotmeses a metamorfisme de contacte per la proximitat d’una intrusió de magma. També pot formar-se per metamorfisme regional.
Jaciments: Els jaciments més importants estan a Canadà, Mèxic, Kenya, Itàlia i Sri Lanka
Curiositats: Inspira amor, és molt útil en moments de crisis personals, activa l’instint de supervivència aportant coratge i esperança i dona confiança en un mateix.
FITXES DEL MINERALS: Texto
QUARS FUMAT
El quars fumat és un mineral que pertany al grup dels silicats . Està compost per SiO2. És una varietat del quars i el seu color fumat és degut a la irradiació gamma i la presència d’alumini, integrats en la seva red cristal·lina.
Grup: VIII Silicats.
Composició: SiO2.
Densitat: 2’65 g/cm3.
Duresa: 7.
Reacció amb HCl: No.
Punt de fusió: 1713.
Tenacitat: Fràgil.
Sistema cristal·lí: Trigonal.
Brillantor: Vítria.
Ratlla: Blanca.
Color: Gris fumat, marró i negre.
Aplicacions: Joieria.
Fractura/exfoliació: Fractura (concoïdal, estellosa) Exfoliació (nul·la).
Formació: El quars fumat es forma hidrotermalment. Aquest color característic es dóna quan el quars està sotmès a la radiació natural del elements alumini i liti.
Jaciments: Es troba gairebé per tot el món. Estats Units, Canadà, China, Austràlia, Àustria, Brasil, Espanya...
Curiositats: El quars fumat ajuda a dissoldre les energies negatives i ajuda a la superació espiritual i material. També aporta protecció i curació.
Història: Al segle XII, el quars fumat s’utilitzava com a vidre a China per la fabricació de les primeres ulleres de sol.
FITXES DEL MINERALS: Texto
AMETISTA
L’ametista és un mineral que pertany al grup dels silicats. Està composta per SiO2. És una varietat violeta del quars.
Grup: VIII Silicats.
Composició: SiO2.
Densitat: 2’65 g/cm3.
Duresa: 7.
Reacció amb HCl: No.
Punt de fusió: 1713.
Tenacitat: Fràgil.
Sistema cristal·lí: Trigonal.
Brillantor: Vítria.
Ratlla: Blanca.
Color: Violeta.
Fractura/exfoliació: Fractura (concoïdal, estellosa) Exfoliació (nul·la)
Aplicacions: S'utilitza en decoració, joieria i bijuteria.
Formació: L'ametista és un mineral d’origen magmàtic. Es forma en solucions riques en òxids de ferro, que li donen el seu color violeta característic.
Jaciments: Els principals jaciments es troben a Alemanya, Austràlia, Zàmbia, Brasil, Uruguai, Estats Units, Canadà, Índia, Sri Lanka, Bolívia, Argentina, Espanya i Túnez
Curiositats: L’ametista és ideal per alliberar el dolor de tensions físiques, emocionals, i psicològiques i combat l’insomni.
Història: El nom prové del grec amethystos (no borratxo) ja que era considerada un antídot contra la borratxera. A l'antic Egipte s’utilitzava per crear joies. A l'edat Mitjana era considerada un símbol de renuncia als béns materials i terrenals, i encara avui en dia la porten en forma d’anell els cardenals. L’ametista simbolitza la sabiduría divina.
FITXES DEL MINERALS: Texto
FITXES DEL MINERALS: Imagen
FITXES DEL MINERALS: Imagen
FITXES DEL MINERALS: Imagen
FITXES DEL MINERALS: Imagen
QUARS AMB AGULLES DE RÚTIL (QUARS RUTILAT)
El quars rutilat és un mineral que pertany al grup dels silicats. Està compost per SiO2. És una varietat del quars que presenta agulles de rutil (òxid de titani).
Grup: VIII Silicats.
Composició: SiO2 + TiO2.
Densitat: 2’65 g/cm3.
Duresa 7.
Reacció amb HCl: No.
Punt de fusió: 1713.
Tenacitat: Fràgil.
Sistema cristal·lí: Trigonal.
Brillantor: Vítria.
Ratlla: Blanca.
Color: incolor amb agulles daurades o vermelles
Fractura/exfoliació: Fractura (concoïdal, estellosa) Exfoliació (nul·la)
Aplicacions: ornamental, joieria i decoració.
Formació: Es forma a partir del magma expulsat per els volcans. Les agulles de rutil es formen degut a que els gasos (TiO2) queden atrapats dins del quars.
Jaciments: Es pot trobar a Brasil, Estats units, Àustria, Austràlia, Mèxic, Rússia, Bèlgica i Madagascar.
Curiositats: El quars rutilat es una pedra associada a la vitalitat i la llum. Afavoreix la concentració i la creativitat.
FITXES DEL MINERALS: Texto
WOL·LASTONITA
La wol·lastonita és un mineral que pertany al grup dels silicats. Està composta per CaSiO3 o Ca3[Si3O9]. És un valuós mineral d'interès comercial, també redueix els consum de CO2 en la industria. És l’únic mineral blanc no metàl·lic que es acicular (forma d'agulla).
Grup: VIII Silicats.
Composició: CaSiO3.
Densitat: 2’8-3’1 g/cm3.
Duresa: 4’5-5.
Reacció amb HCl: No.
Punt de fusió: 1540.
Tenacitat: Fràgil
Sistema cristal·lí: Triclínic.
Brillantor: Vítria.
Ratlla: Blanca.
Color: Blanc a gris translúcid.
Fractura/exfoliació: Fractura (irregular) exfoliació (perfecta).
Aplicacions: S’utilitza en la fabricació de productes sintètics, resistents al foc, ceràmica i plàstic.
Formació: La wol·lastonita es forma per metamorfisme de contacte o metamorfisme de qualsevol roca calcària. Artificialment es pot obtenir a partir d’òxid de calci (CaO) i quars (SiO2).
Jaciments: Es pot trobar a Estats Units, Espanya, Alemanya, Finlàndia, Romania, China, Grècia, Mèxic i Canadà.
Curiositats: La wol·lastonita estimula la creativitat.
FITXES DEL MINERALS: Texto
FELDSPAT
El feldspat son un minerals que pertanyen al grup dels silicats. Estan compostos de silicats d’alumini i de calci, sodi potassi i bari o barreges d'aquestes bases. Constitueixen el 60% de l’escorça terrestre. Son un component essencial en roques ígnies, sedimentàries, i metamòrfiques.
Grup: VIII Silicats.
Composició: (Ba,Ca,Na,K,NH4)(Al,B,Si)4O8 poden contenir aquestes tipus d’elements.
Densitat: 2’5-2’8 g/cm3.
Duresa: 6.
Reacció amb HCl: No.
Punt de fusió: 1100-1550.
Tenacitat: Fràgil.
Sistema cristal·lí: Triclínic o monoclínic.
Brillantor: Vítria.
Ratlla: Blanca.
Color: variable, incolor, blanc, rosa, verd, blau, marró
Fractura/exfoliació: Fractura (concoïdal) exfoliació (perfecta).
Aplicacions: S’utilitza en la fabricació de vidre i ceràmica.
Formació: Els feldspat es forma per la cristal·lització de roques ígnies per l'acció hidrotermal i a partir de la cristal·lització de solucions aquoses a baixes temperatures en filons hidrotermals.
Jaciments: Es troba per tot el món. Llocs més importants són Noruega, Canadà, Rússia, Finlàndia, Alemanya i Espanya.
Curiositats: El feldspat proporciona ànsies de coneixement, et desperta l'interès per la vida i et dóna la sensació de calma i equilibri.
FITXES DEL MINERALS: Texto
FUCHSITA (MICA VERDA)
La fuchsita és un mineral que pertany a la família de les miques que estan a dins del grup dels Silicats. Està composta per K(Al,Cr)2AlSi3O10(OH,F)2. Presenta un alt contingut de crom i un color verd .
Grup: VIII Silicats.
Composició: K(Al,Cr)2AlSi3O10(OH,F)2.
Densitat: 2’77-2’88 g/cm3.
Duresa: 2-2’5.
Reacció amb HCl: No.
Punt de fusió: 1400.
Tenacitat: Elàstica.
Sistema cristal·lí: Monoclínic.
Brillantor: Vítria.
Ratlla: Blanca.
Color: Verd.
Fractura/exfoliació: Fractura (irregular) exfoliació (perfecta).
Aplicacions: S’utilitza com aïllant o en col·leccionisme.
Formació: La fuchsita es forma per l’alteració de roques com peridotites, on l’olivina és un dels components fonamentals.
Jaciments: Es troba al Brasil, Austràlia, Índia, Estats Units, Rússia, Pakistan, Àustria, Canadà, China, Japó, Itàlia, França i República Checa.
Curiositats: La fuchsita es considerada una pedra de sanació. Petencia la salut i el benestar i reforça l’autoestima i la seguretat personal.
FITXES DEL MINERALS: Texto
FLOGOPITA (MICA ROSA)
La flogopita és un mineral que pertany a la família de les miques que està a dins del grup dels silicats. Està composta per K(Al,Cr)2AlSi3O10(OH,F)2.
Grup: VIII Silicats.
Composició: (K(Mg,Fe,Mn)3Si3AlO10(F,OH)2).
Densitat: 2’86 g/cm3.
Duresa: 2’5-2.
Reacció amb HCl: No.
Punt de fusió: 1400.
Tenacitat: Flexible.
Sistema cristal·lí: Monoclínic.
Brillantor: Nacrada o vítria.
Ratlla: Blanca.
Color: Rosa o vermellosa.
Fractura/exfoliació: Fractura (irregular) exfoliació (perfecta).
Aplicacions: S’utilitza en làmines com aïllant elèctric i en dispositius específics.
Formació: La flogopita es forma per metamorfisme de contacte i apareix en pissarres i roques calcàries.
Jaciments: Es pot trobar a Canadà, Rússia, Espanya i en molts països europeus.
Curiositats: Es considera una pedra mística que reforça la intuïció i la visió psíquica.
FITXES DEL MINERALS: Texto
CAOLÍ
El caolí és un mineral que pertany al grup dels silicats i està compost per Al2Si2O5(OH)4.
Grup: VIII Silicats.
Composició: Al2Si2O5(OH)4.
Densitat: 2’6 g/cm3.
Duresa: 1.
Reacció amb HCl: No.
Punt de fusió: + 1800.
Tenacitat: Fràgil-sèctil.
Sistema cristal·lí: Triclínic.
Brillantor: Mat, nacrada.
Ratlla: Blanca.
Color: Blanc, groc o gris verdós.
Fractura/exfoliació: Fractura (terrosa) exfoliació (perfecta).
Aplicacions: S’utilitza en la fabricació de paper, pesticides i adobs, en la producció de pintures i en l'elaboració de cosmètics.
Formació: Es forma quan es meteoritzen els feldspats, les miques i altres aluminosilicats.
Jaciments: Es pot trobar gairebé per tot el món.
Curiositats: El caolí equilibra els nivells de ph.
FITXES DEL MINERALS: Texto
TURMALINA
La turmalina és un mineral que pertany al grup dels silicats. És una de les famílies de minerals amb més espècies i existeix una gran varietat de colors.
Grup: VIII Silicats.
Composició: (Na,Ca)(Al,Fe,Li)(Al,Mg,Mn)6(BO3)3(Si6O18). (OH,F)4
Densitat: 2’98-3’26 g/cm3.
Duresa: 7-7’5.
Tenacitat: Fràgil.
Sistema cristal·lí: Trigonal.
Brillantor: Vítria.
Ratlla: Marró
Reacció amb HCl: No.
Color: Tots els colors.
Fractura/exfoliació: Fractura (concoïdal) exfoliació (cap).
Aplicacions: S'utilitza en piroelèctrica i piezoelèctrica.
Formació: La turmalina es forma habitualment en roques intrusives i metamòrfiques silicatades. En roques sedimentàries es formen en els dipòsits al·luvials.
Jaciments: Es sol trobar a Brasil, Estats Units, Canadà, Àfrica, Índia, China, Rússia, Afganistan i Espanya.
Curiositats: La turmalina neteja, purifica i transforma l’energia densa en una més lleugera. També són útils per la sanació: neteja l’aura i dispersen energies negatives.
Història: Aquest mineral va aparèixer a la corona russa del segle XVI aparenten sent rubis. També l'emperadriu Tzu Hsi l’utilzava en cadenes, rellotges i botons de jaqueta de la cort imperial.
FITXES DEL MINERALS: Texto
EPIDOTA
L’epidota és un mineral de la classe dels silicats, normalment de color verd pistatxo. Està format per calci, alumini i ferro.
Grup: VIII Silicats.
Composició: Ca2Al2(Fe, Al)(SiO4)(Si2O7)O(OH).
Reacció amb HCl: No.
Punt de fusió: 1200.
Densitat: 3’2-3’5 g/cm3.
Duresa: 6-7.
Tenacitat Fràgil.
Sistema cristal·lí: Monoclínic.
Brillantor Vítria.
Ratlla: Incolora, blanca o gris.
Color: Incolor, verd pistatxo, verd groguenc, verd fosc, marró, gris.
Fractura/exfoliació: Fractura (desigual) exfoliació (bona).
Aplicacions: Els geòlegs l’utilitzen com mineral indicador en l’alteració propílica.
Formació: Es forma per metamorfisme de baixa temperatura i pressió alta, especialment en calcàries dolomítiques; també a causa del contacte amb roques ígnies i en el metamorfisme regional.
Jaciments: Es troba a Estats Units, Bulgària, Àustria, França, Rússia, Noruega, Sud Àfrica, Pakistan, Mozambique i Mèxic.
Curiositats: L’epidota té a dins una energia que t’ajuda a tenir valor de deixar anar les coses que t'impedeixen viure la vida i els teus somnis.
Història: El nom epidota probe del grec epidosis que significa ‘’augmentar’’ ja que sempre té un dels costats del prisma més grans que l’altre.
FITXES DEL MINERALS: Texto
HORNBLENDA
La Hornblenda és un mineral que pertany al grup dels silicats. El seu nom deriva de alemany horn per la seva forma i blenda que significa enganyar ja que té molta semblança a alguns minerals.
Grup: VIII Silicats.
Sistema cristal·lí: Monoclínic.
Brillantor: Vítria.
Color: Negre, verd fosc, cafè fosc.
Densitat: 3-3’4 g/cm3.
Duresa: 5-6.
Reacció amb HCl: No.
Tenacitat: Fràgil.
Ratlla: Blanca, gris clara i incolora.
Fractura/exfoliació: Fractura (irregular) exfoliació (imperfecta).
Composició: Ca2(Fe2,Mg)4(Al,Fe3)(Si7Al)O22(OH,F)2.
Aplicacions: La hornblenda es tritura i s’utilitza en la construcció de carreteres i camins. També serveix per identificar diferents tipus de roques ígnies.
Formació: Es forma a partir de la cristal·lització del magma després de l'olivina.
Jaciments: Els jaciments més importants es troben a Canadà, Noruega, Itàlia i Estats Units.
Història: El nom va ser donat l’any 1789 per Abraham Gottlob Werner, el fundador de la mineralogia moderna.
FITXES DEL MINERALS: Texto
LIDITA
La lidita és un mineral que pertany al grup dels silicats. Està formada per SiO2 i és una varietat de color negre del quars
Grup: VIII Silicats.
Composició: SiO2.
Densitat: 2’65 g/cm3.
Duresa: 7.
Reacció amb HCL: No.
Punt de fusió: 1713.
Tenacitat: Fràgil.
Sistema cristal·lí: Trigonal.
Brillantor: Vítria.
Ratlla: Blanca.
Color: Negre.
Fractura/exfoliació: Fractura (concoïdal, estellosa) Exfoliació (nul·la).
Aplicacions: S’utilitza en industria.
Formació: Es forma al fons marí generalment en aigües profundes i fredes pot contenir fòssils.
Jaciments: Dipòsits marins sedimentàries.
FITXES DEL MINERALS: Texto
VANADINITA
La vanadinita és un mineral que pertany al grup vanadats que forma part del grup VIII dels Silicats.
Grup: VIII Silicats.
Composició: Pb5(VO4)3Cl.
Tenacitat: Fràgil.
Densitat: 6’88g/cm3.
Sistema cristal·lí: Hexagonal.
Brillantor: Adamantina.
Duresa: 3.
Reacció amb HCl: No.
Color: Taronja i vermell amb diferents tonalitats.
Ratlla: Blanc a groc clar.
Fractura/exfoliació: Fractura (irregular) exfoliació (no observada).
Aplicacions: S'utilitza com un mineral industrial i per l’extracció de vanadi.
Formació: Es forma en zones de jaciments de plom oxidat en climes àrids, sent el resultat de la alteració de sulfurs i silicats.
Jaciments: Es troba a Espanya, Àustria, Escòcia, Estats Units...
Curiositats: Es considera una pedra que t’ajuda a connectar amb la Terra i també estimula el flux d’energia corporal.
FITXES DEL MINERALS: Texto
bottom of page