PALEOZOIC

CORALLS

Els coralls son animals colonials que pertanyen a la classe dels cnidaris. Les colònies estan formades per milers d'aquests organismes. El corall és un petit pòlip, que té la capacitat de fixar sobre els seus teixits el calci dissolt en el mar per formar les seves estructures.

Grup: Cnidaris

Era geològica: S’originen durant el Cambrià i l’Ordovicià (Paleozoic)

Hàbitat: Viuen en aigües marines a poca hi ha molta profunditat. Tot i que els esculls se situen en aigües superficials ja que tenen una relació simbiòtica i necessiten llum.

Alimentació: S’alimenten de zooplàncton, fitoplàncton o de matèria orgànica dissolta en l’aigua.

Curiositats: Els esculls es formen per l'acumulació dels esquelets externs d’altres coralls.

FITXES DELS FÒSSILS: Texto

BRAQUIÒPODES

Els braquiòpodes son animals invertebrats marins bentònics, que estan formats per dues valves. S’assemblen molt als bivalves, la diferència és que presenten un peduncle. S’han descrit més de 16000 espècies.

Origen: Apareixen durant el final del Cambrià en la era Paleozoica.

Hàbitat: Viuen marines properes a la costa i a gran profunditat. Estan fixats als sediments o a altres organismes mitjançant ventoses. Es poden trobar en aigües dolces.

Alimentació: S’alimenten de matèria orgànica que es troba a l’aigua.

Interès científic: Són importants fòssils guia en el Paleozoic i en el Juràssic (Mesozoic) on comencen a ser escassos.

FITXES DELS FÒSSILS: Texto

BRAQUIÒPODES TEREBRATULES

FITXES DELS FÒSSILS: Imagen

BRQOUIÒPODES RINCONELIDS

FITXES DELS FÒSSILS: Imagen

LAMEL·LIBRANQUIS O BIVALVES

Son mol·luscs aquàtics, constituïts per un esquelet extern de dos valves. Existeixen més de 9742 espècies entre les quals trobem els musclos i les escopinyes.

Era geològica: Apareixen al final de l’explosió del càmbric en la era paleozoica.

Habitat: viuen en aigües marines properes a la costa, tot i que alguns habiten en zones marines profundes i en rius.

Alimentació: S’alimenten de matèria orgànica que es troba a l’aigua o en els sediments

Tipus: Els bivalves poden ser nadadors, que acaben vivint sobre o enterrats en els sediments. I altres poden viure en l’interior de les roques carbonatades, coralls o altres mol·luscs.

Interès científic: Determinen ambients concrets i ens informen de la seva evolució

FITXES DELS FÒSSILS: Texto

GONIATITES

Els goniatits son animals marins dins de la classe dels mol·luscs i de la mateixa subclasse que els ammonites (Ammonoïdeus). La conquilla d’aquest grup tenia sutures en forma de ziga-zaga.

Grup: Invertebrats (mol·luscs).

Era geològica: Apareixen al Devonià (Paleozoic) i s'extingeix al Permià (Paleozoic)

Hàbitat: Aigües marines.

Alimentació: Eren omnívors, s’alimentaven d’altres mol·luscs, petits crustacis i peixos i plantes del fons marí.

Interès científic: Es fòssil guia del Carbonífer (Paleozoic).

FITXES DELS FÒSSILS: Texto

GASTERÒPODES

Els gasteròpodes son mol·luscos que presenten esquelet extern, tot i que alguns d’ells són molt petits o han desaparegut.

Era geològica: Principis del Cambrià en la era Paleozoica.

Hàbitat: Viuen en aigües marines poc profundes, en rius llacs..., i en el medi terrestre

Alimentació: Presenten una alimentació variada. Algunes espècies són herbívores, carnívores, omnívores, carronyers i paràsits.

Interès científic: Importants per la datacions cronològiques i sedimentològiques.

Curiositats: Algunes tribus africanes feien servir els fòssils com a moneda.

FITXES DELS FÒSSILS: Texto

TRILOBIT

Els trilobits son una classe d’artròpodes extints que apareixen al períodes Cambrià fins al Permià.

Grup: Artròpodes.

Era Geològica: Apareixen al Cambrià (Paleozoic) i s’extingeixen al Permià (Paleozoic).

Hàbitat: Vivien en aigües marines profundes i superficials. Es desplaçaven pel terra.

Alimentació: Eren herbívors i s’alimentaven a base d’algues.

Interès científic: Fòssils guia del Paleozoic.

Curiositats: Van habitar la terra durant més de 300 milions d’anys i van ser dels pocs de salvar-se varies extincions massives.

FITXES DELS FÒSSILS: Texto

FALGUERA

La falguera és una planta vascular, que es reprodueix mitjançant espores i no llavors. Es del Carbonífer i Permià. Van créixer com a troncs llenyosos verticals sense ramificar amb una corona de grans fondes.

Grup: Flora.

Era Geològica: Apareixen al Carbonífer (Paleozoic) i s'extingeix al Permià (Paleozoic).

Hàbitat: Selves plujoses i tropicals o en ambients càlids i humits.

Interès científic: Fòssils guia continental del Paleozoic.

FITXES DELS FÒSSILS: Texto

DENTALIUM

Els dentalium son mol·luscs excavadors constituïts per una closca cònica i corbada de 4 - 5 cm, que està oberta als dos extrems.

Grup: Mol·luscs.

Era Geològica: Apareixen al Carbonífer (Paleozoic).

Hàbitat: Viuen en el mar en zones no molt profundes.

Curiositats: Són també coneguts com a ullals de mar per la seva similitud als ullals dels elefants.

FITXES DELS FÒSSILS: Texto

EQUINOÏDEUS (ERIÇÓ DE MAR)

Els equinoïdeus son els eriçons de mar que apareixen en el Permià en la era Paleozoica.

Se'n coneixen 850 espècies vives i unes 5000 de fòssils.

Grup: Equinoïdeus

Temps geològic: Apareixen en el Permià (Paleozoic) fins a l’actualitat

Hàbitat: Viuen en aigües marines a poca profunditat . Es situen sobretot entre les roques i esquerdes.

Alimentació: S’alimenten d’algues tot i que també poden menjar petits animals.

Curiositats: Els equinoïdeus poden regenerar parts del seu cos, no tenen sang, respiren per els peus, no tenen ulls.

FITXES DELS FÒSSILS: Texto

PUNXES D'ERIÇÓ GEGANTS

FITXES DELS FÒSSILS: Imagen

MESOZOIC

BELEMNIT

Els belemnits son un grup extint de mol·luscs. Eren similars als calamars i a les sèpies actual.

Grup: Invertebrats (mol·luscs)

Era geològica: Apareixen al Juràssic (Mesozoic) i s’extingeix al Cretaci (Mesozoic)

Hàbitat: Vivien en aigües marines i formaven bancs.

Alimentació: S’alimentaven d’animals petits

Interès científic: Fòssil guia del Mesozoic

Curiositats: Antigament, es pensava que els fòssils d'aquests animals, havien caigut del cel com dards durant les tempestes.

FITXES DELS FÒSSILS: Texto

BIOTURBACIÓ

FITXES DELS FÒSSILS: Texto

AMMONIT

Els ammonits son animals marins dins de la classe dels mol·luscs i de la mateixa subclasse que els goniatits (Ammonoïdeus). Les seves closques fòssils solen tenir forma d’espirals aplanades, d’hèlix o no espiralitzades. Son excel·lents fòssils guia.

Grup: Invertebrats (mol·luscs)

Era geològica: Apareixen al Devonià (Paleozoic) i s'extingeix al Cretaci (Mesozoic)

Hàbitat: Aigües marines entre 50 i 100 metres de profunditat

Alimentació: Eren omnívors, s’alimentaven d’altres mol·luscs, petits crustacis i peixos i plantes del fons marí.

Interès científic: És un fòssil guia del Juràssic i Cretaci (Mesozoic).

FITXES DELS FÒSSILS: Texto

CENOZOIC

ORBITOLINES

Les orbitolines son protozous que pertanyen al grup dels foraminífers. La seva closca recorda a un barret xinès.

Grup: Foraminífers (invertebrats).

Era geològica: Apareixen i s'extingeixen al Cretaci (Mesozoic).

Hàbitat: Vivien en aigües marines càlides.

Alimentació: S’alimentaven d’algues.

Interès científic: Fòssil guia del Mesozoic.

Curiositats: Les orbitolines passaven la major part de la seva vida immòbils en el terra marí tot i que a vegades recorrien curtes distàncies.

FITXES DELS FÒSSILS: Texto

TURRITELLA

La turritella és un mol·lusc gasteròpode que presenta una forma allargada i cònica acabada en espiral amb una punta que recorda a una torre. Mesura uns 6 cm de longitud.

Grup: Gasteròpodes (Invertebrats/ Mol·luscs).

Era geològica: Apareixen al Juràssic (Mesozoic) fins al Cenozoic.

Hàbitat: Es troba en aigües marines de baixa i alta profunditat. Poden arribar a viure a uns 200 metres de profunditat en terrenys fangosos.

Alimentació: Partícules orgàniques.

Curiositats: Les closques dels grans exemplars poden servir de refugi per altres animals.

FITXES DELS FÒSSILS: Texto

NUMMULIT

Els nummulits son fòssils caracteritzats per els seus nombrosos enrotllaments, subdividits en diverses cambres. Son les closques fossilitzades del protozous marins Nummulits, un tipus de foraminífer. Arriben a medir 6 cm i son comuns en roques marines.

Grup: Foraminífers (Invertebrats).

Era geològica: Apareixen al Paleocè (dins del període del Paleogen al Cenozoic) i s'exigeixen al Oligocè (dins del període del Paleogen al Cenozoic).

Hàbitat: Vivien en aigües marines càlides.

Interès científic: Fòssil guia del Paleogen.

Curiositats: Podem trobar pedres calcàries amb nummulits s ales catedrals, esglésies i monestirs de la zona de Girona.

FITXES DELS FÒSSILS: Texto

MOTLLE

FITXES DELS FÒSSILS: Texto

PEIX FÒSSIL

FITXES DELS FÒSSILS: Texto

DENTS DE TAURÓ

FITXES DELS FÒSSILS: Texto

LLAVOR

FITXES DELS FÒSSILS: Texto